Doctor en Filologia Catalana, amb una tesi sobre Manuel Milà i Fontanals, crític literari, dirigida per Joaquim Molas (desembre de 1981), qualificada amb excel·lent cum laude i premi extraordinari. Va seguir cursos de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans
—on fou deixeble de R. Aramon i Serra, de Jordi Carbonell, de Miquel Coll i Alentorn, de Jordi Rubió i Balaguer i de Joaquim
Molas— i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1969 ha tingut activitat docent a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic de Filologia Catalana des de 1989. De 1990 a 1998 tingué comissió de serveis com a director de la Biblioteca de Catalunya. Membre fundador de la Societat Verdaguer, ha participat en projectes d'investigació, ha intervingut en nombrosos congressos, ha fet cursos i conferències en molts indrets i ha estat comissari d'exposicions, entre les quals les dedicades a Verdaguer el 2002. S'ha especialitzat en literatura catalana del segle XIX, des de la selecció i l'estudi preliminar de Manuel Milà i Fontanals,
Teoria romàntica (1977) fins a Romanticisme i Renaixença, dins el volum coeditat juntament amb Francesc Fontbona
El Romanticisme a Catalunya (1999), passant per la col·laboració a la
Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas (1986) i la participació en obres col·lectives com la Gran Enciclopèdia Catalana, el Diccionari de la literatura catalana d'Edicions 62 o l'obra idèntica en curs d'edició a l'Enciclopèdia Catalana. Les seves aportacions més importants, fruit de la seva tesi doctoral, són els volums Manuel Milà i Fontanals en la seva època.
Trajectòria ideològica i professional (1984), L'obra crítica i erudita de Manuel Milà i Fontanals (1989) i
Manuel Milà i Fontanals, crític literari (1991).
