Inicià la seva formació musical al Conservatori Superior de Barcelona on obtingué el títol superior en flauta, flautí i ensenyament musical. Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep M. Llorens. Posteriorment completà els estudis a la Reinischemusikschule de Colònia, al Conservatori d’Amsterdam, a la Universitat de Colúmbia, i als seminaris de Moeck a Celle (Alemanya). El 1974 obtingué de l’American Recorder Society de Nova York el títol de professor en música antiga.
S’ha especialitzat en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb instruments històrics.
Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i també en nombrosos festivals a França, Alemanya, Portugal, Holanda, Itàlia, Anglaterra i Estats Units. Creador i director de grups, entre els quals Ars Musicae de
Barcelona, Música Concertada i Al·legoria. Ha col·laborat amb Hesperion XX, amb l’Escolania i Capella de Montserrat, amb la Capella reial de Catalunya de Jordi Savall i amb altres grups de Suïssa i Holanda. Ha enregistrat per a diferents discogràfiques com MEC (Ministeri d’Educació i Ciència), EDIGSA, HARMONIA MUNDI,
EMI.
Complementa la tasca interpretativa amb una intensa activitat en la recerca i la interpretació dels estils de música antiga, l’organologia i la pedagogia. Com a professor del Conservatori Superior de Barcelona ha introduït l’ensenyament de la flauta. Durant més de vint anys, ha impartit en aquest centre classes d’instruments històrics i de música de cambra tant del renaixement com del barroc. Des de 1980 és fundador i director dels cursos internacionals de la Generalitat de Catalunya «Música antiga a Catalunya» i, des de 1999, és membre a París del comitè fundador del
Resea Européen pour la Musique Ancienne. L’any 1985 va ser comissionat per a les exposicions de música històrica a Brussel·les.
Actualment imparteix cursos d’organologia al Museu de la Música en el marc del conveni per a un tercer cicle de les Universitats Autònoma i de Barcelona. Ha estat director dels cursos de musicologia de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i treballa en programes de recerca amb la Universitat Politècnica de Barcelona i amb el Ministeri d’Ensenyament i Cultura. Ha estat professor convidat a les universitats de Palerm, Granada, Santiago i Salamanca.
Des de 1981, com a director del Museu de la Música de Barcelona, ha intervingut en el trasllat de les col·leccions i va crear la primera exposició i programa de funcionament a l’edifici de la casa Quadras (a l’avinguda Diagonal). Responsable de tots els programes de gestió, conservació i recerca en els darrers vint anys. Actualment està treballant amb l’arquitecte Rafel Moneo en la instal·lació del nou programa museulògic per a la futura seu de l’Auditori de Barcelona.
Continua en la línia de la interpretació històrica i l’estudi dels instruments musicals antics. Co-fundador de la Societat Catalana de Musicologia, de la qual n’és president i des de la qual ha impulsat la creació d’un departament de publicacions, de la
Revista Catalana de Musicologia i ha incorporat la recerca interpretativa entre les disciplines de la Musicologia.
