Estudià als Estudis Universitaris Catalans, i es
llicencià en filologia romànica per la Universitat de Barcelona,
on fou catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola
i, el 1987, de Llengua Catalana. Fou rector de la Universitat de
Barcelona del 1978 al 1986 i, des del 1986, n’és honorari.
Professor visitant a Munic, Washington, etc., és doctor honoris
causa per diverses universitats, entre les quals la Sorbona. Ha
fet recerca en lingüística històrica i dialectologia. És autor,
entre d’altres, de Gramática histórica catalana (1951,
trad. al català el 1981), Gramática catalana (1962), Llengua
i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels
barcelonins (1969), Gramàtica de la llengua catalana
(1994) i Les Regles de esquivar vocables i la «qüestió de la
llengua» (1999). Ha rebut els Premis d’Honor de la Fundació
Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996) i
la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona
(1999).
