Seminarista a Palma (Mallorca), fou ordenat sacerdot el 1886. Amb la Lletra de convit (1901), féu una invitació pública a col·laborar en un diccionari exhaustiu de la llengua. El Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (1901-1936) serví de mitjà de comunicació entre tots els col·laboradors. La seva tasca com a propagandista culminà amb la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), inspirat per ell. Arran del Congrés féu sojorns d’estudi per ampliar els seus coneixements de lingüística, sobretot a Alemanya. Durant la primera guerra mundial se significà com a germanòfil. Discrepàncies amb els col·legues de l’IEC, feren que se n’allunyés (1918). El 1926, gràcies a una subvenció del Ministeri d’Instrucció Pública, començà ajudat per F. de Borja Moll, la publicació del seu diccionari, que titulà Diccionari català- valencià-balear.