▪ En el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans d’ahir, l’actual president de la Secció Filològica, Joan Martí Castell, va presentar el seu programa. A la candidatura l’acompanyen, Joan Francesc Mira, escriptor i filòsof, Francesc González Sastre, bioquímic, i Josep Enric Llebot, físic .


A la presentació de la seva candidatura Joan Martí Castells assenyalà els canvis que l'IEC ha experimentat els darrers anys consistents entre d'altres en un augment notable de membres numeraris i de projectes d'investigació i de publicacions, i afegí que la fidelitat als principis fundacionals de l'Institut implica adequar-los a una realitat amb canvis socials polítics econòmics i culturals molt profunds. Recordà i subratllà la tasca dels anteriors presidents, i especialment les iniciatives i objectius del mandat breu i fructífer del doctor Josep Laporte. Martí indicà també que en la Unió Europea - a pesar dels seus principis democràtics i d'igualtat- la llengua , la cultura, i la ciència catalanes no hi tenen , ni de molt, l'espai que mereixen. Les seccions i les societats filials de l'IEC han de contribuir a mostrar la realitat d'una cultura nacional usant amb normalitat la llengua pròpia en els treballs científics i de pensament i sent presents lingüísticament, culturalment i científicament en les noves xarxes d'informació i comunicació.

El programa de la seva candidatura posa èmfasi en la transcendència de la qüestió de la unitat de la llengua catalana i de una manera molt especial en les relacions amb el País Valencià, i es comprometé a tractar amb dedicació i cura la relació amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua de manera que no lesioni un bri les competències del IEC i alhora no generi problemes evitables que puguin fer retrocedir l'acceptació general de la unitat del català. Pel que fa a la llengua, remarcà la necessitat i el compromís de fer un seguiment rigorós i permanent de la situació social del us de la llengua catalana.

Per altra banda el candidat vol que l'IEC generi opinió pròpia i compromesa, i prendre posició davant els aspectes més actuals de la realitat, tan plena de contradiccions, davant de la pobresa, els conflictes, la destrucció de l'entorn natural, la immigració, els sistemes de formació, la normalització lingüística i cultural , etc.. En resum, s'ha de mostrar que es posa la ciència al servei de les persones i que la recerca , contribuint al coneixement, contribueix també al benestar social.