Dilluns 28 de febrer l'Institut d'Estudis Catalans va celebrar el primer ple ordinari sense Josep Laporte, mort el passat 15 de febrer. Els membres del Consell permanent van guardar un minut de silenci en memòria del que va ser el president de la institució des de l'any 2002.

El president de la  Secció de Ciències Biològiques, Màrius Foz, va fer l'elogi d'homenatge al desaparegut Laporte, que va ser membre d'aquesta Secció de l'Institut.

"Ramon Margalef, Jordi Sans i Sabrafen, Josep Laporte... En molt poc temps la mort ha colpit molt durament la secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans..., però a més el sobtat traspàs de Josep Laporte ha representat per a tots nosaltres i per a la nostra Institució la irreparable pèrdua d’un President exemplar que en poc més de dos anys de mandat havia aconseguit l’assoliment d’objectius extraordinàriament importants per a l’Institut d’Estudis Catalans."

Llegiu el text íntegre


Lectura de la semblança de Josep Teixidor
Al Ple es va exposar la presentació de l'Informe de les activitats de la Secció de Ciències i Tecnologia i la lectura, a càrrec de Manuel Castellet de la semblança del matemàtic Josep Teixidor.


Nomenament de nous membres
Per altra banda, el Ple de l'Institut va procedir a la votació dels nous membres proposats per les diverses Seccions, que van ser admesos per majoria absoluta i que ja formen part de la institució: per la Secció de Ciències i Tecnologia, Gabriel Navarro i Ortega, matemàtic, especialista en teoria de grups; Joan Antoni Solans i Huguet, arquitecte; i  Xavier Rosselló i Molinari, enginyer industrial.

Per la Secció Filològica, Joan Peytaví i Deixona, especialista en Catalunya del Nord i onomàstica; Josep Piera i Rubio, escriptor; Mariàngela Vilallonga i Vives, especialista en filologia clàssica i humanista; i Mila Segarra i Neira, especialista en gramàtica i història de la normativa.


 

Josep Laporte i Salas, President de l’Institut d’Estudis Catalans (2002-2005) Text del Consell Permanent

L’equip de govern i el consell permanent de l’Institut d’Estudis Catalans vol posar en relleu el fet que, després d’una llarga i intensa trajectòria científica, cultural i política, Josep Laporte accedís generosament a posar les excel·lents qualitats com a investigador i humanes a disposició de l’Institut i acceptés ser-ne president. Li arribà sobtadament la mort el 15 de febrer de 2005, al Palau de la Generalitat de Catalunya, en un acte al servei del país.

Els dos anys al capdavant de la institució hi han generat uns fruits extraordinaris, que permeten comprovar fins a quin punt el president Laporte va saber, manllevem els seus propis mots, “donar el nou impuls per a continuar avançant en un món en transformació accelerada”, per a “situar l’Institut en el lloc que li correspon” i perquè “pugui actuar ben lliure de problemes que en dificultin el funcionament”.

El seu mandat com a president de tots els membres de l’Institut –“de tots els qui m’han votat i de tots els qui no m’han votat”, tal com a ell li agradava repetir– ha establert les bases per a fer realitat el salt qualitatiu que la nostra quasi centenària institució duu a terme actualment.

La seva tasca ha tingut diversos fronts: la defensa aferrissada de la llengua i la seva unitat, amb un punt culminant en la declaració de L'ús social de la llengua catalana; la preocupació de l’Institut per la recerca i la incidència que té en el futur del país, preocupació que es reflecteix en la declaració institucional Perspectives del segle XXI: recerca i país; l’obertura de l’IEC a la ciutadania dels territoris de llengua catalana, amb la voluntat de fer conèixer la importància de l’Institut a tots els estaments, i d’establir comunicació molt especialment amb totes les universitats dels Països Catalans i amb els grups polítics amb representació parlamentària.

En l’àmbit intern, la seva presidència ha estat marcada per un funcionament harmònic de l’Institut, en uns anys particularment difícils pel que fa sobretot a la gestió econòmica. Aconseguí eixugar l’important deute derivat dels incompliments ministerials, i ha deixat a punt les bases per a l’establiment del contracte programa amb la Generalitat de Catalunya, que permetrà potenciar d’una manera significativa les seccions i les societats filials, la recerca i les publicacions, la presència de la institució en tot el domini lingüístic i en els fòrums acadèmics internacionals, així com l’aplicació sistemàtica de les noves tecnologies en la gestió de la corporació, que coordina més de vuit mil persones.

Tot això, en definitiva, he de permetre una nova etapa de realitzacions al servei de tota la societat catalana.
 
El president Laporte ja no veurà com el seu, el nostre, Institut, fundat per Enric Prat de la Riba, celebra l’any 2007 el centenari. Però de ben segur que, quan arribarà aquella data, el recordarem particularment com un dels més grans dels presidents i com a una figura senyera de la història contemporània de Catalunya.


Consell Permanent de l’Institut d’Estudis Catalans

El Consell Permanent de l'IEC està format per Salvador Giner, president en funcions, Antoni Riera, vicepresident de l'IEC, Salvador Alegret, secretari de la institució, i els presidents de les cinc seccions: Albert Balcells, de la Secció Històrico-Arqueològica; Màrius Foz, de la Secció de Ciències Biològiques; Joaquim Agulló, president de la Secció de Ciències i Tecnologia; Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica; i Joan Vilà, de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.