|
.
El funeral per al president de l'IEC, Hble. Sr.
Josep Laporte, serà demà, dia 17 de febrer, a les
17:00 h. al tanatori de les Corts. L'enterrament
se celebrarà divendres 18 de febrer a les 12:00 h.
al cementiri de Reus.
Avui, dia 16 de febrer, a partir de les 18:00 h. hi haurà instal·lada la capella ardent a la
Sala de Vetlles del mateix tanatori (capella 16).
L'Institut d'Estudis Catalans lamenta haver de comunicar que
el seu president, Honorable Senyor Josep Laporte i Salas, va
morir ahir, 15 de febrer de 2005 a les 20:15 hores a
l'Hospital Clínic de Barcelona.
Josep Laporte va patir una isquèmia cardiovascular just abans de
la presentació de l'Informe sobre el Canvi Climàtic a
Catalunya que se celebrava a la seu del Govern català.
Després de ser atès en un primer moment al mateix Palau de
la Generalitat, Laporte va ser traslladat a l'Hospital
Clínic de Barcelona, on va morir poc després.
Nombroses personalitats es van desplaçar al centre
hospitalari per interessar-se per l'estat del president de
l'IEC, entre les quals destaquen Pasqual Maragall, president
de la Generalitat, Josep Bargalló, conseller en cap del
Govern, Jordi Pujol, antic president de la Generalitat, i
Xavier Trias, regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU.
També es van traslladar a l'Hospital Clínic Salvador Giner,
vicepresident de l'IEC, Antoni Riera, vicepresident segon de la institució,
i Salvador Alegret, secretari general, així
com altres membres de la institució, el seu fill metge i
d’altres familiars i amics.
Josep Laporte i Salas, president de l’Institut
d’Estudis Catalans
(setembre de 2002-febrer de 2005)
Josep Laporte va decidir el 2002 posar la seva
llarga trajectòria cívica a favor de l’Institut
d’Estudis Catalans. El seu mandat com a president de
tots els membres de l’Institut –“de tots els que
m’han votat i de tots els que no m’han votat”, tal
com a ell li agradava repetir– ha establert les
bases per fer realitat aquell salt qualitatiu que la
quasi centenària institució ha de fer per esdevenir
una autèntica Acadèmia Nacional de Catalunya,
acadèmia d’humanitats i acadèmia de ciència,
plenament incorporada a la societat de la
informació.
En aquest context, la seva tasca es podria
sintetitzar en tres fronts:
primer, la seva defensa aferrissada de la unitat
de la llengua, constant al llarg d’aquests dos
anys, i amb un punt culminant en La declaració de
l’ús social de la llengua catalana;
segon, l’obertura de l’IEC a la societat, amb
la voluntat de fer conèixer la importància de
l’Institut a tots els estaments, i establir
connexions profundes i actuants amb tots els partits
polítics, amb totes les universitats dels Països
Catalans i tota l’estructura científica de recerca
catalana;
tercer, la gestió de l’IEC, posar ordre i
harmonia, professionalitzar l’entitat, en un moment
que li va correspondre gestionar dos pressupostos
molt difícils: va marcar unes prioritats per les
polítiques de recerca, que van suposar polítiques de
millora amb els mateixos recursos, els únics
possibles increments salarials, amb l’obsessió
d’eixugar el deute derivat dels incompliments
ministerials de Madrid, cosa que, abans d’acabar el
2004, va aconseguir; i, finalment, també ha deixat a
punt les bases per a la implementació del contracte
programa amb la Generalitat de Catalunya, que ha de
permetre una nova era de realitzacions al servei de
tota la societat.
Josep Laporte, una vida al servei de Catalunya
Josep Laporte i Salas va néixer a Reus el 18 de març
de 1922. Va estudiar Medicina a la Universitat de
Barcelona entre els anys 1939 i 1945, on es va
doctorar i hi fou Professor adjunt de Farmacologia
fins al 1967. Entretant va completar la seva
formació al Departament de Farmacologia d’Oxford
(1962) i a l’“Istituto di Ricerche Farmacologiche
Mario Negri” de Milà (1966).
De farmacòleg a president de l’ACMCB i
president de la Reial Acadèmia de Medicina
L’any 1967 va obtenir, per oposició, la Càtedra de
Farmacologia de la Facultat de Medicina de Cadis,
que va ocupar durant dos anys. D’allí va passar a la
mateixa Càtedra de València i posteriorment a la de
Terapèutica i Farmacologia Clínica de la Facultat de
Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, de
la qual fou elegit Rector l’abril de 1976.
Com a farmacòleg ha estat membre de nombroses
Societats científiques i membre del Consell de
redacció de diverses revistes especialitzades,
nacionals i estrangeres. Entre 1949 i 1980 publicà
uns 300 treballs en forma de llibre, col·laboració
en obres generals i en nombroses revistes
científiques sobre temes variats i molt especialment
relacionats amb la farmacologia del sistema nerviós
vegetatiu, del sistema hormonal tiroidial, dels
efectes de les drogues i de les accions
indesitjables dels medicaments.
L’any 1978 fou
elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de
Medicina de Catalunya, de la qual va ser President
(1993-2002). El 1978 fou elegit Membre adjunt, i el
1980 Membre numerari, de l’Institut d’Estudis
Catalans (Secció de Ciències Biològiques), del qual
ha estat President des de 2002.
També ha estat President de l’Acadèmia de Ciències
Mèdiques de Catalunya i de Balears (1970-74) des
d’on va promoure la publicació d’un Vocabulari Mèdic
Català.
Una trajectòria cívica exemplar: rector de la
UAB (1976-1977), Conseller de Sanitat (1980-1988),
Conseller d'Ensenyament (1988-1992) i Comissionat
per a Universitats i Recerca (1992-1995)
Sense pertànyer a cap formació política va
participar, al final de la dictadura, en diversos
moviments ciutadans i assistí a la reunió de
l’Assemblea de Catalunya el novembre de 1971. El
febrer de 1980 renuncià al càrrec de Rector de la
UAB per tal de poder-se presentar a les eleccions al
Parlament de Catalunya integrat, com a independent,
a les llistes de la coalició Convergència i Unió.
Fou elegit diputat i, en formar govern, el President
Jordi Pujol el va nomenar Conseller de Sanitat i
Seguretat Social. Fou reelegit diputat el 1984 i
seguí, durant la segona legislatura, ocupant el
mateix càrrec al govern.
La seva labor, al front del
Departament de Sanitat, consistí fonamentalment en
la introducció de múltiples mesures de promoció de
la salut i en la reforma de la xarxa assistencial
d’atenció primària i, en especial, hospitalària, amb
la creació de l’Institut Català de la Salut i la
construcció o reforma de nombrosos centres sanitaris.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 es
va presentar com a cap de llista de CiU per la
circumscripció de Tarragona, i, en el nou govern,
format el mes de juliol, passà a ocupar el càrrec de
Conseller d’Ensenyament, al mateix temps que era
nomenat President de la Comissió Interdepartamental
de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT).
Tot
insistint en la normalització lingüística del
sistema educatiu, s’interessà per la millora dels
estudis de Formació Professional, la significativa
ampliació de l’oferta d’estudis superiors, amb la
creació de noves universitats, i la promoció de la
recerca, amb la formulació del Pla de Recerca
1992-96. En cessar, el desembre de 1992, en el
càrrec de Conseller, fou nomenat Comissionat per a
Universitats i Recerca, càrrec en el qual prosseguí
la seva tasca fins al febrer de 1995.
Ha estat President de la Junta de govern de la
Fundació de Gestió i Membre de la Molt Il·lustre
Administració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau (1995-2002).
Ha estat President de la Fundació Teatre Fortuny de
Reus, és Membre de la Conferència General del
Consell Interuniversitari de Catalunya i, tal com ha
estat indicat, President de l’Institut d’Estudis
Catalans des de l’any 2002.
Laporte estava casat amb Maria Jesús Rosselló,
traspassada fa un any i mig, amb qui va tenir cinc fills i setze
néts.
Premis i distincions: un reconeixement general
entranyable
Premi Massot i Palmés. Institut d’Estudis Catalans,
1953.
Beca per a Estudis a Espanya. Fundación Juan March,
1956.
Premi Extraordinari de Doctorat. Universitat de
Barcelona, 1957.
Premi Marañón. Academia Médico-quirúrgica de Madrid,
1957.
Pensió d’Estudis a l’Estranger. Ministerio de
Educación y Ciencia, 1963.
Premi Anales de Medicina y Cirugía. Reial Acadèmia
de Medicina, 1966.
Beca del govern italià, 1966.
Ajut extraordinari. Fundación Juan March, 1974.
Medalla d’or de la Universitat Autònoma de
Barcelona, 1981.
Aranès il·lustre. Consell de la Vall d’Aran, 1987.
Fill il·lustre de Reus. Ajuntament de Reus, 1988.
Medalla d’argent de la Fondation du Mérite Européen,
1988.
Sirga d’or. Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre,
1990.
Medalla d’or de la Fondation du Mérite Européen,
1991.
Premi de l’Associació Catalana d’Infermeria, 1991.
Membre corresponent de l’Academia Nacional de
Medicina de México, 1993.
Commandeur de l’ordre de les Palmes Académiques.
Govern francès, 1995.
Homenatge ofert per les Universitats catalanes.
Universitat Autònoma de Barcelona, juny de 1995.
Premi Jordi Gol. Acadèmia de Ciències Mèdiques de
Catalunya i de Balears, 1995.
Fill adoptiu de l’Ametlla del Vallès. Ajuntament de
l’Ametlla del Vallès, 1995.
Soci d’Honor del Centre de Lectura de Reus, 1996.
″El més amic de Reus″. Amics de Reus, 1996.
Creu de Sant Jordi. Generalitat de Catalunya, 1996.
Premi d’Honor Jaume I. Fundació Jaume I, 1996.
Premi d’Honor Any 1996 de la Fundació Salut, Empresa
i Economia, Barcelona, febrer 1997.
Guardó d’Honor. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona,
octubre 1997.
Homenot de la Sanitat. Fundació Avedis Donabedian.
Barcelona, 1998.
President del 3r Congrés Nacional de la Gent Gran.
Barcelona, 1998.
Medalla del 700 aniversari de la Universitat de
Lleida, Lleida, 1999.
Insígnia Institucional de la Universitat de Vic. Vic,
1999.
Primer doctor honoris causa de la Universitat Oberta
de Catalunya, 2003.
|
