Inici Contacte Subscripció Data: 13/01/2005 Butlletí núm. 33

Recomaneu el Butlletí


 

Finestra oberta
fgr

L'espai "Finestra oberta" té com a objectiu la participació de tota la comunitat virtual de l'Institut i les societats filials. Qualsevol informació o opinió que es vulgui compartir, "Finestra oberta" és un lloc adient. Hem eliminat el formulari que hi havia previst inicialment. Si voleu enviar-nos qualsevol comunicat, adreceu-lo directament a comunicacio@iecat.net

Indiqueu-nos, si us plau, nom, telèfon i adreça electrònica de contacte i la secció o societat filial.

VilaWeb ha demanat a personalitats de tots els Països Catalans que expressin per escrit la seva posició contrària a la Constitució europea que s'impulsa des de la UE, i que s'ha de ratificar en referèndum durant el 2005. Des del 18 d'octubre publiquem diàriament una opinió.


El futur és clar: Europa; el vot és clar: no;
fem del no el millor altaveu per fer-nos escoltar


La nació i la qüestió catalana ha servit d'excusa de tot el malestar i molts dels disturbis polítics i militars a la península Ibèrica durant els darrers tres segles.

Catalunya, com a nació important d'Europa, ha vist com molts països o potències europees han tractat o especulat, en un moment o altre, amb el descontentament català per tal d'enfortir o d'assegurar l'èxit dels seus plans.

El territori català en tota la seva extensió ha estat moneda de canvi dels interessos de les diferents potències europees. Recordem el tractat dels Pirineus, l'any 1659, on el nord del nostre país passava sota ocupació francesa per l'acord de pau signat entre França i Espanya. O el tractat d'Utrecht de 1713, on Anglaterra, Àustria i Holanda signaven la pau amb Espanya a canvi de Gibraltar, Menorca i altres territoris i amb el compromís d'abandonar els catalans en la seva lluita contra Felip V de Castella.

Durant els anys de la revolució francesa de 1789, Robespierre visità Catalunya per tal de guanyar-la a la seva causa, duent una carpeta amb la 'Constitució de Catalunya' ja redactada.

A penes un quart de segle més tard, Napoleó Bonaparte, durant la guerra del Francès, creà de fet l'estat català, tot tractant de configurar un govern separat del Regne d'Espanya.

Durant la segona guerra mundial, malgrat la col·laboració dels catalans amb els aliats, aquests tot i estudiar una possible intervenció a l'estat espanyol, decideixen mantenir Franco al poder.

Fins i tot el govern nazi a Alemanya de 1939 parlava de la Gran Catalunya (tots els Països catalans), dient que eren destinats a fer un gran paper contra l'estat francès i les seves posicions a l'Àfrica.

Així doncs, la causa catalana ha provocat al llarg dels anys un fet com el de qualsevol altre problema entre una nacionalitat oprimida i el seus opressors: un problema internacional.

Des del nostre naixement, Freecatalonia.com hem estat un dels referents de la divulgació i la formació de l'independentisme català. Davant una cita tan important com el referèndum del dia 20 de febrer sobre la Constitució europea, la nostra opinió és ben clara i contundent: un no rotund!

És clar que aquesta Constitució no ens reconeix com a poble, ni com a estat. No reconeix la nostra llengua, la nostra cultura, ni el nostre dret a l'autodeterminació, i tampoc garanteix el nostre futur, ni nacional ni social, ja que ens imposarà polítiques neoliberals, de privatització i ecològicament insostenibles, polítiques militaristes i de marginació plurinacional, polítiques on no es tindran en compte els valors més elementals d'igualtat de gènere i de democràcia.

Per aquests motius, i perquè hi ha un problema, hem d'afirmar-nos en la nostra posició sense moure ni un dit per dir alt i clar que no volem una Constitució europea imposada per estats que continuaran fent amb el nostre poble el que els sembli.

Hem de marcar un abans i un després d'aquestes votacions per tal de fer evident a Europa que no acceptem aquestes regles del joc.

El nostre futur depèn de nosaltres mateixos, no de les promeses dels altres, i la millor manera de començar a guanyar aquest futur és fent d'altaveu de les nostres posicions clares i concises.

El no és el millor altaveu per fer-nos escoltar, que som un poble diferent i que volem una Europa diferent de la que s'està construint.

Cal votar no per dignitat nacional, per coherència, per avançar i per bastir la reunificació i la independència del nostre poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Cal votar no per ser l'altaveu de tots els catalans que ens sentim aliens a l'Europa dels estats.

Marquem, pintem, fotocopiem i expliquem el no a tots els Països Catalans.

El no ens farà veure clar qui són dels nostres i qui no... ja ho veureu, la història ens donarà la raó.