|
L'espai "Finestra oberta" té com a objectiu la
participació de tota la comunitat virtual de l'Institut
i les societats filials. Qualsevol informació o opinió
que es vulgui compartir, "Finestra oberta" és un lloc
adient. Hem eliminat el formulari que hi havia previst
inicialment. Si voleu enviar-nos qualsevol comunicat,
adreceu-lo directament a
comunicacio@iecat.net
Indiqueu-nos, si us plau, nom, telèfon i adreça
electrònica de contacte i la secció o societat filial. |
|
VilaWeb ha demanat a personalitats de tots els Països
Catalans que expressin per escrit la seva posició
contrària a la Constitució europea que s'impulsa des de
la UE, i que s'ha de ratificar en referèndum durant el
2005. Des del 18 d'octubre publiquem diàriament una
opinió.
El futur és clar: Europa; el vot és clar: no;
fem del no el millor altaveu per fer-nos escoltar
 La
nació i la qüestió catalana ha servit d'excusa de tot el
malestar i molts dels disturbis polítics i militars a la
península Ibèrica durant els darrers tres segles.
Catalunya, com a nació important d'Europa, ha vist com
molts països o potències europees han tractat o
especulat, en un moment o altre, amb el descontentament
català per tal d'enfortir o d'assegurar l'èxit dels seus
plans.
El territori català en tota la seva extensió ha estat
moneda de canvi dels interessos de les diferents
potències europees. Recordem el tractat dels Pirineus,
l'any 1659, on el nord del nostre país passava sota
ocupació francesa per l'acord de pau signat entre França
i Espanya. O el tractat d'Utrecht de 1713, on Anglaterra,
Àustria i Holanda signaven la pau amb Espanya a canvi de
Gibraltar, Menorca i altres territoris i amb el
compromís d'abandonar els catalans en la seva lluita
contra Felip V de Castella.
Durant els anys de la revolució francesa de 1789,
Robespierre visità Catalunya per tal de guanyar-la a la
seva causa, duent una carpeta amb la 'Constitució de
Catalunya' ja redactada.
A penes un quart de segle més tard, Napoleó Bonaparte,
durant la guerra del Francès, creà de fet l'estat català,
tot tractant de configurar un govern separat del Regne
d'Espanya.
Durant la segona guerra mundial, malgrat la
col·laboració dels catalans amb els aliats, aquests tot
i estudiar una possible intervenció a l'estat espanyol,
decideixen mantenir Franco al poder.
Fins i tot el govern nazi a Alemanya de 1939 parlava de
la Gran Catalunya (tots els Països catalans), dient que
eren destinats a fer un gran paper contra l'estat
francès i les seves posicions a l'Àfrica.
Així doncs, la causa catalana ha provocat al llarg dels
anys un fet com el de qualsevol altre problema entre una
nacionalitat oprimida i
el seus opressors: un problema internacional.
Des del nostre naixement, Freecatalonia.com hem estat un
dels referents de la divulgació i la formació de
l'independentisme català. Davant una cita tan important
com el referèndum del dia 20 de febrer sobre la
Constitució europea, la nostra opinió és ben clara i
contundent: un no rotund!
És clar que aquesta Constitució no ens reconeix com a
poble, ni com a estat. No reconeix la nostra llengua, la
nostra cultura, ni el nostre dret a l'autodeterminació,
i tampoc garanteix el nostre futur, ni nacional ni
social, ja que ens imposarà polítiques neoliberals, de
privatització i ecològicament insostenibles, polítiques
militaristes i de marginació plurinacional, polítiques
on no es tindran en compte els valors més elementals
d'igualtat de gènere i de democràcia.
Per aquests motius, i perquè hi ha un problema, hem
d'afirmar-nos en la nostra posició sense moure ni un dit
per dir alt i clar que no volem una Constitució europea
imposada per estats que continuaran fent amb el nostre
poble el que els sembli.
Hem de marcar un abans i un després d'aquestes votacions
per tal de fer evident a Europa que no acceptem aquestes
regles del joc.
El nostre futur depèn de nosaltres mateixos, no de les
promeses dels altres, i la millor manera de començar a
guanyar aquest futur és fent d'altaveu de les nostres
posicions clares i concises.
El no és el millor altaveu per fer-nos escoltar, que som
un poble diferent i que volem una Europa diferent de la
que s'està construint.
Cal votar no per dignitat nacional, per coherència, per
avançar i per bastir la reunificació i la independència
del nostre poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Cal votar no per ser l'altaveu de tots els catalans que
ens sentim aliens a l'Europa dels estats.
Marquem, pintem, fotocopiem i expliquem el no a tots els
Països Catalans.
El no ens farà veure clar qui són dels nostres i qui
no... ja ho veureu, la història ens donarà la raó.
|
